Com ens parlem a nosaltres mateixos?

#comunicacion #amorpropio #escoltactiva #autoconeixament #mindfulness

La paraula és energia vital, i s’ha pogut comprovar científicament que la manera com ens parlem afecta els nuclis de l’amígdala del cervell i en modifica l’estructura. Les paraules que ens diem, doncs, tenen a veure amb els nostres pensaments i també tenen

influència en les nostres emocions, en com ens sentim i en la nostra percepció de la realitat. Meditem i practiquem, també, per adonar-nos de què pensem i de què ens diem a nosaltres mateixos, ja que a vegades podem convertint-nos en els nostres pitjors enemics. Aquí teniu un petit conte de l’escriptor i terapeuta Jorge Bucay per connectar amb l’acceptació d’un mateix i seguir observant el nostre monòleg intern:

Un rei va anar fins al seu jardí i va descobrir que els seus arbres, arbustos i flors s’estaven morint. Un roure li va dir que es moriria perquè no podia ser tan alt com un pi. El rei, llavors, va anar a veure el pi i va veure que havia caigut perquè no podia produir raïm com la vinya. I la vinya es moriria perquè no podia florir com la rosa. La rosa plorava perquè no podia ser alta i sòlida com el roure. Llavors, va trobar una maduixera, florida i més fresca que mai. El rei li va preguntar: «Per què et sents saludable enmig d’aquest jardí ombrívol i moix?» «No ho sé. Potser perquè sempre he suposat que quan em plantessis faria maduixes. Si haguessis volgut un roure o una rosa, ja els hauries plantat. I en aquell moment em vaig dir: intentaré ser maduixera de la millor manera que pugui».