Deixar-se anar com les fulles.

#otoño #mindfulness #meditacion #awareness #desapego

Una invitació per connectar amb la senzillesa, l’austeritat i l’honestedat amb nosaltres mateixos i deixar anar de manera conscient.

Les cortines de boira que tenyeixen els carrers, l’aire fresc i les nits llargues ens inviten a recollir-nos al voltant d’un foc i a resguardar-nos. Catifes de fulles cobreixen els passejos, i així dolçament anem endinsant-nos a la tardor.

Observar amb una mirada amable i oberta les estacions de l’any i com s’expressen a la natura pot ser una inspiració constant per transformar-nos.

I si les fulles dels arbres no cauen sinó que es deixen anar? Observar amb un altre prisma pot generar en nosaltres moviments interns, nous. Una invitació a deixar anar les nostres fulles, aquelles que ja han passat per tots els colors i que ara, després de complir la seva funció, amorosament, deixem caure. Aquesta estació pot ser una invitació per connectar amb la senzillesa, l’austeritat i l’honestedat amb nosaltres mateixos i deixar anar de manera conscient.

La tardor ens convida a recollir-nos i a posar en pràctica aquest ítem clau de la pràctica del mindfulness: desprendre’s. Aquest escrit vol ser una invitació a observar i encoratjar el lector a deixar anar: no només aquells objectes que ja no utilitzem i que ja han complert la seva funció per nosaltres, sinó també aquells pensaments que es recreen en forma de bucle o que s’expressen de diferents maneres a la nostra ment.

L’arribada del fred, les nits més llargues i el so que expressa la natura en aquesta estació ens poden portar a connectar de manera més conscient amb el silenci i a posar en pràctica la meditació, un dels pilars fonamentals d’aquesta pràctica.

La meditació ens permet fer espai entre pensament i pensament, aportar més esponjositat, flexibilitat i lleugeresa a les nostres vides. I quan trenquem cicles automàtics i repetitius de pensament, també fem espai al nostre cor, a les nostres emocions. Ens podem anar despullant, igual que un arbre a la tardor, per anar més lleugers i poder connectar d’una manera més conscient amb nosaltres mateixos.

Autora: Marta Robles