top of page

La ment de mico o monkey mind.

  • Foto del escritor: Marta Robles
    Marta Robles
  • 14 mar 2021
  • 2 Min. de lectura

Actualizado: 29 abr 2021


És utilitzat el terme en anglès monkey mind (ment de mico) per fer referència a la naturalesa de la ment. Així, com si es tractés d’un mico que salta de branca en branca, de pensament en pensament es comporta la nostra ment. I hi podríem afegir, que les branques proliferen quan el mico s’hi agafa fort.

El cervell, sens dubte, és una meravellosa màquina de crear pensaments, idees, imaginacions, avaluacions: un autèntic generador! Al llarg del dia, podem arribar a tenir més de 60.000 pensaments. La divagació, és la verdadera naturalesa de la ment i si ens deixem portar pel seu automatisme, la seva capacitat de reaccionar als estímuls i al seu descontrol, el caos intern està garantit. Identificar-nos i capbussar- amb els pensaments i la divagació ens impossibilita veure amb claredat el moment present i viure amb harmonia.

Quan comencem endinsar-nos en la pràctica de la meditació, podem observar com aquest mecanisme funciona a la perfecció i també intuïm que no existeix cap interruptor que digui “off” o que ens permeti aturar aquest flux.

“I llavors, què fem quan meditem?” ens podem preguntar; la pràctica de la meditació té a veure doncs, en l’observació moment a moment del comportament de la nostra ment i de tot el que se’n deriva en el temps present.

D’aquesta manera doncs, iniciem una nova relació amb la ment i també amb nosaltres mateixos. S’obra una porta que ens pot aportar noves comprensions.

La meditació és l’eix central de la pràctica del mindfuness, per això en fem referència contínuament. Tots hem pogut comprovar com una ment desbocada ens pot portar emocions i sensacions intenses o perills imaginaris. A vegades, aquests pensaments se’ns emporten lluny, al passat o el futur, i ens atrapen. Per tant, quedem atrapats pels nostres propis estímuls interns (tinguin o no un origen extern) i es manifesta d’una manera o altre a la nostra realitat.


Dins de la disciplina del mindfulness podem distingir dos tipus de pràctiques:


  • La pràctica formal on ens dediquem amb paciència, disciplina i concentració a entrenar la ment a través del pilar central: la meditació. La postura, és un altre dels elements claus en aquest punt.

  • La pràctica informal va directament relacionada amb la formal, és difícil que aquesta esdevingui de manera natural (sobretot en els moments on es presenten dificultats) sinó s’ha treballat amb la primera. Doncs aquesta, té com objectiu portar la capacitat d’atenció i fluïdesa a la nostra quotidianitat.

Quantes vegades t'has sentit com si entressis a una centrifugadora donant voltes a una qüestió, decisió, record, discussió o desig? El mico salta sense parar, ansiós i descontrolat; i la verdadera realitat del teu present es tenyeix de formes que no tenen a veure amb l’ara i aquí. Per totes aquestes raons, iniciar-se amb aquesta aventura i entrenar la nostra ment, pot ser un dels grans regals que ens podem fer.


Comments


LOGO-BLANCO (1)_edited.png

CONTACTO

QUOTE2.png

2025 © Copyright Marta Robles Arboix 

bottom of page